
Els bons temps on han anat?
Ho diu tothom i així deu ser,
si ho diu la gent de bé.
Els bons temps s'han acabat,
s'han evaporat,
i ara ens toca a tu i a mi
viure el nostre temps mesquí.
Qui em diria
els bons temps on han anat?
I tanmateix, aquest vivim
i d'altre no en tenim.
El vell temps ja és un passat
mort i sepultat.
I és el nostre el temps present,
mai que us pesi, bona gent.
Qui em diria
dels bons temps què n'ha quedat?
Si som aquí, ho hem de dir clar,
hi som per respirar.
Els bons temps són la foscor:
fam i fred i por.
Els temps d'ara són oberts
pels qui anem pel món desperts.
Qui em diria
que els bons temps van ser millor?
Els temps seran com els voldrem,
seran com els farem.
Qui coratge no tindrà
sempre enyorarà.
A nosaltres no ens fa por
ni el passat ni el venidor.
Qui em diria
que els bons temps no són l'avui.
Autor(es): Ray Davies