Els corbs

Xavier Baró

Senyor, què freds estan els prats
quan dins dels poblets desolats
els àngelus ja han callat.
Sobre els camps desflorats,
fes baixar dels cels més grans
els bonics corbs estimats.

Exèrcit rar de crits severs,
els freds vents vos entren als nius.
Per les ribes d'enyorats rius,
pels calvaris I antics senders;
sobre els fossars I sobre els caus,
dispersau-vos! Ajuntau-vos!

A milers, sobre el camp francès
on dormen tots els morts d'ahir,
voleu l'hivern per dirigir
les reflexions als viatgers.
Sigueu del deure el pregoner,
oh, nostre fúnebre i negre ocell!

Sants del cel a dalt d'un faig,
pal perdut, vespre encantat;
que canti el rossinyol de maig
pels qui al bosc ha encadenat
a l'herba, d'on no es pot fugir,
la derrota sense avenir.