El so del temps
Rellotges sonaven cridant el teu nom
Rellotges a l'ombra buscaven l'amor
Un feix de silenci brodava el camí
Ja es feia de dia, l'amor va sorgir.
Si crido la lluna no sap el teu nom.
Si truco a la porta ningú no em respon
Em queden les pedres, em queda el desig
I es trenquen les ales dels ocells de nit.
Sento com avancen el temps i els anys;
Et marquen un ritme a cops ben estrany.
No pots aturar-lo, segueix endavant;
Gaudeix del present i de cada instant.
Si crido la lluna no sap el teu nom.
Si truco a la porta ningú no em respon
Em queden les pedres, em queda el desig
I es trenquen les ales dels ocells de nit.
Em queden les pedres, em queda el desig
I es trenquen les ales dels ocells de nit.
Autor(es): Mari Dolç
