Els dies passen
Tot passa tan lent, res no ha canviat des d´aquell dia.
Avui recordava aquells moments que estavem sols
i no calia dir-nos cap paraula
tot ho enteníem només mirant-nos als ulls.
La seva mirada estava plena de misteri
de la seva vida no en podia saber res.
Dels dies feliços, queda la tristesa,
només era per dir-nos que no hi ha res etern.
Els dies passen.
No hi ha res etern.
Deixant caure la mà sobre la meva mà gelada
rient-nos de tothom que anava entrant al cafè bar
res no sabia, res no esperava
només volia compartir la soletat.
Els dies passen.
No hi ha res etern.
Ningú sap d´on va arribar la gent murmurava al seu voltant.
Ningú sap on va marxar
ella només ens va deixar records de tristesa,
i avui tothom la troba a faltar.
Com podia dir-li que a vegades en silenci
he llegit les cartes que jo mai li vaig enviar.
La mirada trista plena de misteri
jo sóc com ella i la vaig deixar escapar.
Els dies passen.
No hi ha res etern.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala
