Els paratges del meu destí
Sota la immensitat d'aquest cel jo desperto.
Després de cents de centúries, el meu cos es retroba amb la realitat.
Nuu i desguarnit de creences per les quals poder lluitar,
Afronto amb resignació l'averany dels meus dies veniders.
Sota l'ombra dels roures puc sentir
L'aroma de la seva escorça.
Sota l'aigua de la pluja puc gaudir
El tast de l'anhelada llibertat.
I començo a caminar, endinsant-me pels paratges
Que un dia em van veure créixer
Aquí tot es coherent i entenible,
I les coses tenen la seva pròpia comesa.
Mai més, la vida es regirà per les decisions dels altres
L'espiritualitat del meu ésser em conduirà
A través dels paratges del meu destí.
Autor(es): Marc Tebar
