Els poemes
Poema, que viatges tot sol,
de polsina t'has sollat.
Poema, que seràs l'excepció,
no t'escriuré ara.
Poema místic de l'arbre Déu,
llenyater de lletres.
Poema fet d'odi i religió
naufraga sempre.
Temps, és pintura mental,
i els poemes també,
paisatges emocionals secrets,
indrets misteriosos.
El poema més alegre de tots
és aquell que dorm i dorm,
poema que es beu amb molta sed
buida'l a un got i remena.
Poema que explicaràs la nit
a trenc d'alba retrospectiu fugir,
poema tan sols d'amor,
de somni i desig amb tu.
Temps, és pintura mental,
i els poemes també,
paisatges emocionals secrets,
indrets misteriosos.
Autor(es): Bartomeu Ribes,David Serra/ Joan Barbé
