Els fadrins de Sant Boi

Rafael Subirachs

Els fadrins de Sant Boi
molta fatxenda en gasten,
i el més petit de tots
en gasta més que els altres.
Tralarà, el maco de la Laia, tralarà.

Va vestit de vellut,
botonada de plata;
se n'ha comprat un ram
per dar a l'enamorada.
Tralarà...

Se n'ha comprat un ram,
set duros d'or li costava:
tres duros costa el ram,
quatre més la lligada.

Quan l'ha tingut comprat
ja no sap on posar-se'l;
ja se'l posa al barret
per fer més pompa i gala.
Tralarà...

Quan li ha tingut posat
carrer avall se n'anava;
quan és a mig carrer
ja en gira els ulls enlaire.
Tralarà

En veu la seva amor
sola que es pentinava
amb una pinta d'or,
l'escarpidor de plata.
Tralarà.

Amb el senyal que fa
coneix que n'hi té entrada;
se'n puja escala amunt
com si fos de la casa.
Tralarà...

Quan és a mig replà
la'n troba que baixava;
li dóna el Déu-vós-guard,
raó no li tornava.
Tralarà...

La n'hi presenta el ram,
li fa mitja rialla;
li torna a presentar,
li fa tota plegada.
Tralarà...

El ram prou me l'heu pres,
l'amor no me l'heu dada;
si no em doneu l'amor
feu-me una abraçada.
Tralarà...

Això no ho faré jo,
que en fóra castigada,
castigada de Déu,
del pare i de la mare;
Tralarà...

També dels meus germans,
dels germans i germanes
i de tots el parents
i de la gent de la casa.
Tralarà...