Els fils invisibles
Porto al coll
trenada una corda de seda
que es perd allà, dins l'horitzó.
Tal i com tu
camines per una vorera
milions de persones com jo.
I al creuar es confonen
en una sola munió
i els cossos que xoquen
com si una boira ens hagués deixat cecs.
I s'enreden com les cames
que s'amaguen dins un llit
i ens uneixen i ens separen
en deu mil constel·lacions
que ara estan brillant.
Porto al coll
trenada una corda de seda
que es perd allà dins l'horitzó.
És un camí
que porta directe als teus llavis
i que s'embolica a les mans.
I que creua muntanyes,
fronteres i selves de sol
i ens connecta com lletres
que desgranen la oració.
I s'enreden com les cames
que s'amaguen dins un llit
i ens uneixen i ens separen
en deu mil constel·lacions
que ara estan brillant.
