Els gegants
El gegant del Pi, ara balla, ara balla,
el gegant del Pi, ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat.
Qui té el cap petit, que se'n deixi cabellera,
qui té el cap petit, és perquè se li ha encongit.
La geganta que té pretensions
porta el vestit molt ben sorgit,
espardenyes amb cordons marrons
i un tros d'anell al dit.
El gegant la guaita i diu "aixís".
"Estàs com per sucar-hi pa".
Encarrega de seguida un pis
i es casaran demà.
Ara arriben els gegants, la delícia dels infants.
Cap aquí, cap allà, la quitxalla cantarà.
El gegant del Pi, ara balla, ara balla,
el gegant del Pi, ara balla pel camí.
El gegant de Mataró, ara balla, ara balla,
el gegant de Mataró, ara balla pel balcó.
El qui té el cap gros, que se'l faci pelar al zero,
el qui té el cap gros, és per què n'hi sobra un tros.
El gegant ja no s'aguanta dret,
de tant ballar de dia i nit,
treu la closca de sota el barret
i es fica dintre el llit.
La geganta que es desperta el veu
al seu costat ben estirat.
Me'l fa fora d'un bon cop de peu.
"Ai, fillus, que ets pesat".
El gegant del Pi, ja no balla, ja no balla,
el gegant del Pi, ja se n'ha anat a dormir.
El gegant del Figaró, ja no balla, ja no balla,
el gegant del Figaró, ara dorm com un liró.
Autor(es): La Trinca/ Jaume Picas,Popular
