Els Guardians de la nit
És d'hora, tan d'hora que els carrers no estan posats,
Quan el sol no ens crema encara els clatells,
Tan d'hora, que començo a perdre la raó i la dignitat,
La recepta dels metges amb talent,
D'aquells que necessiten més que tu un bon tractament.
És la que fa dir la veritat... sanadora veritat
Però aquest pot ser el nostre gran cop de sort,
Diu en Lluís, rei del molí,
I fem uns brindis de cubata, contra el mal d'amor.
I és que tots, des de presidents a senadors,
i gent de no tan baixa reputació.
Podrien dir la veritat, salvadora veritat.
Som els guardians, de la nit,
Potser no és la millor vida però és la que hem escollit.
Som els homes de les tavernes,
sortim quan la gent normal se'n va a dormir.
I quan els mercenaris de la legalitat, ens tanquin la barraca
La porta de darrere mostrarà el punt de venda no oficial.
Les ovelles èbries i esgarrades, admeten acabar sempre igual.
El pastor mai no diu la veritat... l'amarga veritat.
Quan sigui l'hora de fer la retirada, en silenci ens veuràs marxar,
No fora cas que la nostra presència molesti els municipals,
Preocupats en fer romandre l'apatia, en tot moment a la ciutat.
Podríem dir la veritat... La crua veritat
Som els guardians, de la nit,
Potser no és la millor vida però és la que hem escollit.
Som els homes de les tavernes,
sortim quan la gent normal se'n va a dormir.
