Els meus amics
Els meus amics són els més pobres del poble.
No sé jo si és casualitat o què.
En un principi aquest fet em feia gràcia.
Ara no sé què pensar, si et sóc sincer.
I és que els meus amics són tots rodamóns,
uns grans alcohòlics i perdedors,
persones que fa temps que han desistit
i han llançat la vida a la brossa,
i no són mals nanos.
Els pobres queden molt bé a la literatura,
a les pel·lícules o sèries amb moral.
Ho he pogut comprovar diverses vegades,
pocs són els que s'hi apropen a la vida real.
I jo començo a pensar que sóc com ells.
Digue'm amb qui vas i et diré qui ets.
Si cada país té els polítics que es mereix (diuen),
amb els amics passa més o menys el mateix.
I és que els meus amics són tots rodamóns,
uns grans alcohòlics i perdedors,
persones que fa temps que han desistit
i han llançat la vida a la brossa,
i no són mals nanos.
I és que els meus amics són tots rodamóns,
uns grans alcohòlics i perdedors,
persones que fa temps que han desistit
i han llançat la vida a la brossa,
i no són mals nanos.
Però no els hi ha anat bé.
