Els músics de Puigcerdà
Els músics de Puigcerdà
eren tots uns grans fumaires,
els músics de Puigcerdà
no pensen sinó en fumar.
Un any van anar a sonar
a festa major a Caldes
i de seguit van pensar
a tabac a carregar.
Trailara, lala,
que mentre fumen no sonen,
trailara, lala,
els músics de Puigcerdà.
Trailara, lala,
que mentre fumen no sonen,
trailara, lala,
no pensen sinó en fumar,
Vingué l’hora de marxar,
volien prendre tabaco
i tot era rumiar
on el podien amagar.
Trailara, lala, ...
Després de molt rumiar,
mireu quina n’ha pensada:
treure el cap del tamborí
i a omplir de tabac la caixa.
Trailara, lala,...
L’hostalera, que ho ha vist,
ho va anar a xerrar a les gordes
i al passar Sant Julià
allà els varen deturar.
“Els músics de Puigcerdà,
tenim ganes de fer balles,
els músics de Puigcerdà,
un xic ens heu de sonar.”
Trailara, lala,...
Tots sonen com rossinyols,
menos el del tamborí,
“Què tens tu, tamborí,
que no sones com els altres?...
Trailara, lala,...
El senyor capità el pren
I troba que molt pensava,
“ ‘Quest tamborí pesa molt,
‘quest tamborí pesa massa.”
Capità fa treure el tap
i descobrí tota la trampa.
mana dur-los a la Seu
perquè els facin la sumària.
Trailara, lala,...
“Senyor jutge, som músics,
no som pas de paquetaires;
portàvem aquest tabac
perquè el fumar ens agrada.”
El jutge, que era bon home,
en llibertat els posava:
“Torneu’s-en a Puigcerdà
per poder sonar a les balles.”
Trailara, lala,...
Autor(es): Tradicional,Ivó Jordà
