Els nostres herois
I, si algun cop he estat heroi,
facin-m’ho saber, sí,
perquè no n’he sigut conscient,
no m’ha semblat ser-ho.
No he vençut els meus neguits.
No he gastat totes les bales.
No he estat capaç d’assumir
que cada dia som un pèl més forts.
I, si he cridat als quatre vents,
facin-m’ho saber, sí:
no recordo haver-ho fet,
no em sona haver-m’ho plantejat.
No he guanyat els enemics.
No he regalat mai cap rosa.
No he estat capaç d’assumir
que cada hora que passa som més forts.
I sí, potser no he estat valent,
potser no he apostat pels meus punts forts.
I sí, potser m’he quedat quiet,
potser podria haver mogut fitxa.
Però això no em prohibirà saber
la veritat més veritable.
Però això no em prohibirà saber
que els que ens fan ser forts són els que estimem,
que els que m’estimo són els meus herois.
