Els nous fills
Pot caure amb sang a Eilath, Israel.
Regar amb sang la paret que demà es tornarà a pintar
mentre s'enlairen els avions vers la destrucció.
I un altre nen agafarà el seu fusell.
És que no s'han acabat encara els temps
en que els nens morien en el pit de llur mares ?.
No serà que avui moren els nens darrera d'un fusell ?.
El nen sap reconèixer el soroll dels bombarders.
Ho sabia abans de néixer.
Escoltava ja les bombes des del ventre de sa mare ?.
Ara té una taca de napalm al braç
i ha après a amagar-se als forats dels carrers de Hanoi.
L'únic joguet que tindrà en la seva vida
serà un fusell de repetició. Matarà des dels deu anys
i morirà en qualsevol moment, caçat com una rata,
als suburbis de Saigó.
El nen negre dels gratacels de Nova York pot morir demà:
apunyalat, apallissat, alcohòlic, famolenc, pobre, drogat
Però si no mort aviat, podrà continuar el seu paper:
El d'un fotograma en negatiu, i en alt contrast,
de l'opulenta societat de consum.
Són els nous fills de vells pares que es van estimar
un moment, quasi per distracció. La mare
tingué el ventre gros, com qualsevulla mare occidental,
i nou mesos de gestació també,
i dolor, i part, i amor, i plor...
Lo que potser no tingué fou la llet pasteuritzada,
vitamines, gimnàstica prenatal, anestèsia, clínica, metge...
En lo demés, igual. Exactament igual.
I els nens són els únics que ho saben:
No és cert que en qualsevol lloc del món,
en qualsevol idioma,
tots diem "mammma"....?
Autor(es): Fernando de Giles,Carles Ferran
