El soldadet

En Josepmaria

Una noia i un soldat es van trobar al parc central.
El soldat li va preguntar: "Escolta, noia, quin és el teu nom?"
i la noia li va contestar:
"Jo em dic Maria, Marieta, Marieta de l'ull viu."

El soldadet es va enamorar i va anar corrents al jardí del costat,
va agafar unes quantes floretes i a la noia els hi va regalar.
"Aquestes floretes són per vostè,
no són tan boniques com el seu nom,
però per ara és tot el que he pogut trobar."

Però aquesta noia no era aigua clara,
li va prendre l'arma i el va fer agenollar:
"Do'm els diners o et foto un tret al cap."

Pobre soldadet, ja l'hi deia sa mare:
"No te'n refiïs de les noies més maques,
més val que et miris les menys agraciades.
Potser són més lletges, però no t'enlluernaran."

Va passar el temps i un bon dia passejant
es va trobar una noia molt maca
que escombrava la seva escaleta,
portava un llacet com si fos la rateta d'un conte per canalla.
Pobre soldadet, es va enamorar
d'aquella bonica noia d'un conte per infants.

Van passar els dies i les setmanes
i com si d'un conte es tractés, li demanà:
"Casa't amb mi, que et necessito estimar."
Però el que ella volia eren uns papers,
quan els tingué, es follà uns quants soldadets
i no la va veure més.

Pobre soldadet, ja l'hi deia sa mare:
"No te'n refiïs de les noies més maques,
més val que et miris les menys agraciades.
Potser són més lletges, però no t'enlluernaran."