Els pastors
Algun cop els veiem duent amples barrets
i rústecs abrigalls seguits pel bestiar,
els pastors.
Se'n pugen pel bon temps quan els dies són nets
o cremats per l'estiu se'n baixen fins al pla,
els pastors.
I quan el bestiar s'atura al rierol
es posen a ballar al so d'un flabiol,
els pastors.
N'hi ha que ja són grans, n'hi ha que són tot seny
apleguen al voltant uns vells d'aire ferreny,
els pastors.
Explicant coses d'ells de por ens omplen el pit;
després, durant tres nit, somiem amb neguit,
pels pastors.
És el mateix color, les mateixes cançons,
i la mateixa olor que els seus antics turons.
Els pastors.
I I tothom els aculls, i a tothom fan pensar
els nois volen seguir, les noies somiar.
Els pastors.
Tot seguit ens partim el formatge i el vi;
l'estona que hi passen sembla part del camí
dels pastors.
Es com si fos Nadal: Nadal i el seu tresor
amb nosaltres vingut quan els dies són d'or.
Els pastors.
Després tots ells se'n van amb els amples barrets
i rústecs abrigalls seguits pel bestiar,
els pastors.
Se'n pugen pel bon temps quan els dies són nets
o cremats per l'estiu se'n baixen fins al pla,
els pastors.
I quan el bestiar ja deixa el rierol
reprenen el camí al so d'un flabiol,
els pastors, els pastors, els pastors.
Autor(es): Jacques Brel
