Els polítics

Mari Dolç

Escolta'm, amic meu,
mira per tots indrets,
el que diguis o facis
pot ser el teu secret.

Mantén el pensament,
el rumb cap endavant
perquè vivim a un món
en què tot va girant.

Avui diuen que és verd,
demà serà vermell.
La propera setmana
ja no ho sabran ni ells.

Caminen cap aquí
o potser cap allà
i, per tant, què més dóna
si la qüestió és manar.

El poble és el de menys,
si se'l pot enganyar;
tots volen el poder,
ningú vol renunciar.

La demagògia és
un punt molt essencial
saltant d'un cantó a l'altre
però sens prendre mal.

Però ningú és valent,
tothom està aferrat
a la vella poltrona
i això és la veritat.

Prometen per aquí,
prometen per allà;
tots són la millor opció:
ningú vol claudicar.

S'escridassen ben fort,
fan tremolar el congrés.
Tots volen la raó
a costa dels "demés".

Però el raonament
ja no dóna per més
i encara el que és pitjor:
no solucionen res.

Les lluites entre ells
un espectacle són.
Volen sucar del pot
i així s'ho diuen tot.

I és que el poder ha estat,
és i sempre serà
una porta que s'obre
al món per dominar.

Avui diuen que és verd,
demà serà vermell.
La propera setmana
ja no ho sabran ni ells.

Caminen cap aquí
o potser cap allà
i, per tant, què més dóna
si la qüestió és manar.

Les lluites entre ells
un espectacle són.
Volen sucar del pot
i així s'ho diuen tot.

I és que el poder ha estat,
és i sempre serà
una porta que s'obre
al món per dominar.