El teu nom
Por, de caure al teu costat i sentir que és buit l´espai davant teu.
Por, de no poder ser millor que la pitjor soledat d´un desert.
Les angoixes em duran el millor dels teus amors
i potser, en algun tros de mi, podré reconèixer el teu nom.
Allunyat, recordat, on comença el misteri.
Amagat, oblidat, he robat en silenci el teu nom.
Por, de veure´m sol, tot sol, però tan mal acompanyat
per mi mateix.
Por, de bategar tan lentament, d´aturar-me per un moment.
Les angoixes tornaran amb totes les meves pors,
però potser, en algun tros de mi, podré reconèixer el teu nom.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala
