El Sr. Eduard Punset
Jo vivia sense viure
Era igual que un animal
Dormia mirant la tele
Al sofà com d’habitual
I a la una del matí
En ple horari cultural
Va aparèixer a la pantalla
La curació del meu mal
Un follet de pels FEROTGES
Que amb la seva veu d’ocell
Em parlava com pensant-se
que jo fos intel·ligent
Quina sensació mes nova,
Jo que estava acostumat
Que em prenguessin per imbècil
Els ministres de l’Aznar
Ara veig que dins la tele
La intel·ligència te un lloc
I que tots podem gaudir-la
Amb insomni o dormint poc
Ja mai més seré tan bestia
No seré un animalet
Mort de son, pero molt mes culte
Veient a l’Eduard Punset
Que ens parla de cucs i estrelles,
de Freud i Mendeleiev
i que tot li meravella
i li fa brillar els ullets
A altres teles s’insultaven
Rebuscant-se lo pitjor
Demostrant ser bons alumnes
De l’odi i la crispació...
I ell parlava de nosaltres
I tot semblava tant bo
Ens miràvem tal con érem
I cap cosa ens feia por
Ara el món es mes amable
No com quan jo era petit
A la hora de les bruixes
I el dimoni sota el llit...
Quan miro el nostre planeta
Amb la gent tan animal
Em fa por la nostra vida
Que perilla tant i tant
I desitjo tonteries
Tant sols penso un momentet
Que bonic el món seria
Tot ple d’Eduardets Punsets
Autor(es): Sergi Dantí
