Els saltadors de camins

Jaume Arnella

Són saltadors de camins
per robar a la gent que passa:
ja veuen venir dos cotxes
plens de cavallers i dames.

Ja se 'n fiquen dintre els cotxes
tan sols per a deshonrar-les,
ja n' arrenquen un gran crit:
—Ai, Mare de Deu, aidau-nos,

que si vós no ens ajudeu
desgraciades nosaltres!—
Ja se 'n van a Sant Cristòfol,
allà hi tenen la posada,

quan a Sant Cristòfol són
dret als Hostalets anaven,
quan als Hostalets van ser
a cal Poch feien ballades.

—Minyons, si voleu ballar,
aquí hi ha noies molt guapes.—
Ja se 'n posen à ballar
primera i segona dansa;
quan la tercera arribà
ja els arriba una ordenança:

—Minyons, no us fieu del món,
mireu que us han fet parades,
que venen cinc agutzils
i cinquanta homes amb armes.

—Encara que fossin cent
no els giraríem la cara
si fóssim als plans del Bruch
per 'quelles encontornades.—

Ja prenien els trabucs,
es prevenien de bales,
comencen de donar foc,
el gran tro d' escopetades.

—Minyons, ens haurem de dar,
que aquí no hi sabem els passos.-
Ja ens en prenen i ens en lliguen
i a la presó ens portaven.

A n'allà on vàrem passar
tota la gent ens miraven,
la gent ja anava dient:
quí son els presos que passen?
l' hereu Riom... del Bruch,
un oncle seu i dos d' altres.

L' hereu Riom... del Bruch
tinta i ploma demanava
per escriure’n un bitllet
a la trista de sa mare.