Els tarongers de Sóller

Caliu

* De dalt del marge ombrívol
* los tarongers s'acopen
* són fruit com l'or grogueja
* dins de la ufana fosca
* passa l'oreig que arriba
* tot capdellant les ones
* i de les flors més blanques
* porta la flaire dolça

* Benhaja l'ombra quieta
* dels tarongers de Sóller.

* La busquera que hi niua
* per lo brancatge bota
* o fugint-ne s'hi atura
* dels olivars la tórtora.
* Lo rossinyol refila
* i en el silenci escolta
com l'acompanya l'aigua
que fil a fil degota.

Benhaja l'ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

Altívoles muntanyes
amunt la vall coronen
lo sol ses llums hi senya
sos trencs hi fan les ombres
llunyanes les singleres
on l'àliga s'ajoca
lo blau del cel retallen
amb sos cairells que es rompen.

Benhaja l'ombra quieta
dels tarongers de Sóller.

L'aigua a la torrentera
sota els pollancs s'escorre
fuig lo vent que batega
les fulles tremoloses
Pel cor que amor somnia
l'hora d'avui s'escola,
la de demà s'atansa,
mes la d'ahir no torna.

Somnien sota el fullatge
dels tarongers de Sóller.