Els teus ulls infinits
S'acosta el moment
de volar de nou,
Pots sentir-ho
dins teu, ho sé,
No és senzill
i els núvols al cel
no em voldran mostrar
el teu rumb, ningú no sap on vas.
Has pres el teu cos nu
i has canviat tots els panys.
Dins els vells trens del nord,
t'asseus a respirar el futur.
No tornaràs al punt
on per riure calia estar enganyat.
Aniràs tan lluny, i tornaràs a caure.
Els teus ulls infinits
mai van saber què amagaven
però a mi em van mostrar
que l'enyorança
ens fa anar endavant.
Quan creguis que has arribat
recorda que la terra no és plana,
gira sense passat
i a l'hivern la neu també plou.
Que una cova per dins
pot ser un palau o una presó,
depèn de qui hi viu,
de quins colors estimi.
T'has escapat,
quan torni el sol tornaràs,
conec la teva vall,
i els trucs que et juga la nit.
Conec que molt sovint
contestes que no
i vols dir que sí,
que enyores els dies
quan penjàvem junts.
Autor(es): Pere Vilanova
