Els tres porquets
Vet aquí que n'eren tres porquets feliços
menjant dins un clos aglans i llentrisca
mirant com la lluna sobre el cel rellisca
floreta d'anissos.
Vet aquí que n'eren tres porquets feliços.
Com que el món és gran i mai no s'acaba
parteixen resolts tots tres a trescar-lo,
amb tres farcellets, per camins de carro,
ben de matinada.
Com que el món és gran i mai no s'acaba.
El primer porquet es troba un pagès
que passa xiulant, carregat de palla.
La garba demana per fer-se una casa
en un tres i no res.
El primer porquet es troba un pagès.
L'endemà passat, el llop se li acosta
i al punt l'escomet -la veu escanyada-:
- O em deixes entrar o esbuc la cabanya
que ben poc em costa.
L'endemà passat, el llop se li acosta.
- Calla ja i escolta bé: mai per mai no t'obriré!
- Bufaré, bufaré, i la casa esbucaré!
- Doncs bufa i rebufa, que la casa no s'esbuca.
I el llop va bufar i la casa va esbucar
I amb una mossegada el porquet s'empassà.
Passa un llenyataire, que du socs i branques,
i el segon porquet el feix li demana
per fer-se corrents i de bona gana
tota una barraca.
Passa un llenyataire, que du socs i branques.
A punta de dia, el llop se li atraca
i al punt l'escomet -la veu: una traca-:
- O em deixes entrar o esbuc la barraca.
Vaja una carraca!
A punta de dia, el llop se li atraca.
- Calla ja i escolta bé: mai per mai no t'obriré!
- Bufaré, bufaré, i la casa esbucaré!
- Doncs bufa i rebufa, que la casa no s'esbuca.
I el llop va bufar i la casa va esbucar
I amb una mossegada el porquet s'empassà.
El tercer porquet, per fer-se rabent
una casa forta, cantons li demana
a un picapedrer. Què dic una casa?
Si sembla un castell!
El tercer porquet, per fer-se rabent.
De jorn, a trenc d'alba, el llop se li atansa
i al punt l'escomet -la veu d'amenaça-:
- O em deixes entrar o t'esbuc la casa
com si fos de nata.
De jorn, a trenc d'alba, el llop se li atansa.
- Calla ja i escolta bé: mai per mai no t'obriré!
- Bufaré, bufaré, i la casa esbucaré!
- Doncs bufa i rebufa, que la casa no s'esbuca.
I el llop va bufar però la casa no esbucà.
I tornà a bufar però la casa no esbucà.
I el llop s'enrabia, i el llop s'encoratja:
- De mi no se'n riu cap animal viu!
Si et pec queixalada ja ho veurem qui riu,
porquet poca alatxa.
I el llop s'enrabia, i el llop s'encoratja.
Mentrestant s'enfila dalt de la teulada
i lleuger s'afica dins la xemeneia
s'esmuny cap avall com una moneia.
Va que fa baixada!
Mentrestant s'enfila dalt de la teulada.
Però el porquet l'ha vist, i una olla ben grossa
posa dalt del foc i al punt la destapa
i xap pataxap, el llopot banastra
cau dins la cassola.
Però el porquet l'ha vist, i una olla ben grossa.
La tapa de pressa i quan és ben cuit
amb una forqueta i un ganivetet,
una, dues, tres, ja el s'ha cruspidet.
I sis, set i vuit,
la tapa de pressa i el conte ja és cuit.
Autor(es): Francesc Aguiló,Miquel Brunet
