El vell estimat Brueghel ho ha contat així
Mentre la llum encara
és als camps i retornen
de la lenta llaurada
els bous a l'establia,
ulls de molts cecs esguarden
com són fetes les balles
per dansadors que calça
d'esclops la riellera
comare mort.
Oh, fugir on no fossin
tan nuament sabudes,
tan closes dintre l'ordre
d'aquestes llises nines,
les diferents postures
dels meus peus a la dança!
Sac de gemecs. M'emporto
la dona i la cullera
i unes dents esmolades
de llop, amb la certesa
de peerdre'm ja per sempre
al mig de la febreta
dels giravolts. I sento
com esdevinc tenebra
empresonada al fons
de les buides mirades.
Autor(es): Salvador Espriu,Dídac Rocher
