El vent de l'oblit
Fred és l'aire que envolta el nostre bes,
les paraules, surten sense dir res.
tot és màgic, sempre a prop ens tindrem,
acarono, temps que no oblidaré.
Però tu sí, tu ja ho has fet,
a tu ja no, no et queda res.
Trist...., em sento trist
quan sé que no podem volar.
Buit...., tinc el cor buit
quan miro i veig que has oblidat.
Solitari, avui no crec en res.
Mercenari, com sempre em pren el vent.
Una història, s'asseca en un paper.
Acarono, temps que no oblidaré.
Però tu sí, tu ja ho has fet,
a tu ja no, no et queda res.
Trist...., em sento trist
quan sé que no podem volar.
Buit...., tinc el cor buit
quan miro i veig que has oblidat.
