El temporal

Buhos

Per fi ja tornava a riure
intentava aprendre a viure
lliure com l'aigua del mar.

I sol mirava la lluna
assegut a sobre d’una duna
a la foscor del teu far.

De matinada
quan toquen retirada
segueixo la petjada
que ahir em vas deixar.

La meva barca
està massa cansada
quan un nus se m’afluixa
me’l tornes a apretar.

Tornes amb mi
com el garbí
a poc a poc
com onades al port.

Saps que em fas mal
ets com la sal
el timó s’escapa
perdo el mapa
i em quedo amarrat
per evitar el temporal.

Quan la llevantada apreta
no hi ha rima que a un poeta
li faci donar cap pas
sense tu passo les hores
les onades delatores
em diuen que tornaràs.

I ja saps que plou sobre mullat
i ja saps que els gats del meu terrat
són com panteres
que avui ho tinc tot controlat
i demà se me’n va de les mans
al fons del mar.