El temps de la vida

Jordi Batiste

Quina dolça amargor ens deixa el temps de la vida
L'emoció dels anys passats en follia
Quan un dia de sol creus el cap a l'eixida
I, de cop, veus que tot a viure et convida

Avui és el temps de les roses i els fanalets
Demà, quan la festa s'acabi, ja plorarem

Quina dolça amargor ens deixa el temps de la vida
Quants afanys de grandesa i quin munt de ferides,
Quan un vespre encalmat seus en una cadira
I , de cop, veus que tot bull i respira

Però deixa'm encara un moment, un petó darrer
Quin marxi la teva olor, ballant pel carrer

I demà, qui ho sap què passarà?
I demà, qui ho sap on anirà?

Quina dolça amargor ens deixa el temps de les roses
Quan arriba l'hivern de la vida i les coses
Quina trista recança deixar la inconsciència
Que bonic era donar-se a la inconsciència
Llegeixo els diaris i el cor se'm parteix en dos
Quan vaig encara les guerres i els seus senyors

Quina dolça amargor ens deixa el temps de la vida
L'emoció dels anys passats en follia
Quan t'adones que el temps i l'espai són
l tot ve en un mateix paquet d'un deliri

I tot gira i gira al voltant d'un sol univers
Com un tournidoI de festa en la nostra ment

I demà, qui ho sap què passarà?
I demà, qui ho sap on anirà?