El temps de les cireres
Va ser en el temps de les cireres
que tots van marxar
el meus somnis d'infant,
tot el que queda, queda enrere
fent nius de comediants.
Els cristalls es varen anar trencant,
canviaven de color,
mentre ens fèiem més grans
els somnis deixaven de ser somnis
mentre anàvem somniant.
El temps no perdona
lentament i a poc a poc
va posant les coses
tard o d'hora en el seu lloc.
Sol de matinada
que no m'ha deixat dormir,
temps de les cireres
anys de quan era petit.
El vent ens porta melodies
de velles cançons que ens
porten molts records,
les fulles fan que el meu paisatge
m'arribi a la tardor.
Sentíem l'olor del cafè,
l'escalfor de la llar
i anar amb els peus descalços,
recordes a la primera noia
que et va trencar el cor.
Autor(es): Santi Vendrell
