El terrat de casa nostra
El terrat de casa nostra, és un terrat singular,
no té rajoles vermelles ni filferros rovellats.
Al terrat de casa nostra, no s'hi estenen llençols,
només hi despleguen les ales les gavines i els falcons.
El terrat de casa nostra no està damunt dels balcons,
està suspès a l'espai i penjat amb uns fils d'or,
d'un estel que cada nit diuen que... diuen que llueix blavós.
És un terrat molt, molt alt, i allà hi regnen tots els vents,
la princesa Tramuntana i el príncep de Llevant,
s'enduen les darreres canyes, dels coets de Sant Joan.
Al terrat de casa nostra, hi hauràs de venir volant,
perquè només s'hi arriba amb dues ales per mitjà,
per això hi tenim tants coloms... també hi aterren avions,
de paper a l'hivern, amb la cal·ligrafia d'un nen.
Per pujar fins allà dalt, jo t'ensenyaré a volar.
És molt senzill, no has d'esperar ni plaers ni dolors.
Assenyala l'infern i el cel sense cap por.
De fit a fit mira el sol, fins que et surtin pigues d'or....
Llavors, t'adones bé que ets persona, fas un salt... i emprens el vol!
I ja veuràs com:
El terrat de casa nostra, és un terrat singular,
no té rajoles vermelles ni filferros rovellats.
Al terrat de casa nostra, no s'hi estenen llençols,
només hi despleguen les ales les bestioles com sóc jo.
Només hi despleguen les ales les bestioles...
Com tu i jo...
Autor(es): Francesc Mir
