El vestit
L'estrip
de la teva roba
dibuixat a llamps
des del voraviu al
coll de la bruseta
(fet de punta de coixí)
crema en sortir del vestidor ben neta,
regaladeta.
Rega la dona de flama al vestit,
trajo de nit
tràgic al pit,
traca d'escot guspirant la nineta,
que la malmet en mode [de] mida amor
i esclata bella la parpella a albors
d'un foc esplèndid!
Com més t'extremes
molt més em condemnes
i a força d'ullades
carburen les brases
fum de bona planta i
tela com un guant al
teu cos combustible
que em fa cantar així:
Lalà lalà.
Lalà lalà la la.
…
Autor(es): Josep Pedrals
