El vidre que ens espera
Crec que mirant al fons del vidre que ens separa, cobrint de fosc el món...s’adorm.
Ens desfèiem a les nits i em parlaves a l’orella mentre gronxava el petit que plorava si no hi erets. No descansis, el camí que t’espera no té pèrdua, ‘rera la finestra em veus? Jo t’esperaré al matí.
No apartaré les passes que a tu em porten i no seguiré cap altra llum que em guiï cap on no hi ets.
... les brises t’acompanyen i et porten a mi...
Crec que mirant al fons del vidre que ens separa, cobrint de fosc el món... s’adorm.
