Embrió
Et sento pur,
respirar càlid i fràgil.
Tènue llum que desperta al matí,
beses el meu rostre amb el teu alè,
com la ploma d’un au que mai no ha volat,
així et sento, fina i suau.
Seràs arbre ferm en salvatge bosc,
I subtil raig de llum
dins l’escuma de la mar arrissada,
que arriba ara i m’acarona el ventre,
embolicant-me amb la teva tendresa,
despertes en mi un nou anhel.
