El tren
El tren a l'estació arriba,
la gent s'espera
i ell ve xiulant.
Pugen cistells i maletes,
cal anar de pressa,
poc pararà.
Els primers que entren busquen
lloc pels qui després vindran,
n'hi ha que arriben i riuen
i altres que ploren perquè se'n van.
En el vagó de tercera
hi ha una parella
d'enamorats.
La vida tot just comença
aquest matí, que marxen plegats.
No veuen més que llurs llavis,
no senten més que llurs veus.
Del demà res no els espanta,
veuen flors per a tot arreu.
Al costat de la parella
n'hi ha una altra,
temps de casats.
Una criatura plora,
l'altra té gana
l'altra vol marxar.
La dona renyant-lo el pega,
l'home ho mira enfadat,
del demà ja res esperen.
La vida dura els somnis ha trencat.
En el vagó de tercera
hi ha una vella sola,
en un racó.
Els cabells blancs tapa un mocador,
la mà, l'aguanta sobre un bastó.
Els enamorats es miren,
dels nens enyora remor,
ajup el cap i somniar.
Qualsevol temps passat és millor.
Autor(es): Regina Buïra
