El tren dels desesperats
Una vida sencera esperant el moment,
una vida sencera no passa massa lent.
I ara que et ve la oportunitat,
ara dius que et sents massa gran.
Has estat molt de temps desitjant-ho fer,
ara veus que el moment se t’acosta,
que no tens ganes de començar,
ara no, creus que és massa tard.
I creus que ets massa gran,
i creus que és massa tard,
i voldràs que la vida et doni
una segona oportunitat
per poder tornar a somiar
que puges a un tren
que un cop se’t va escapar
Vas buscant als ulls de la gent
proves del que podries ser.
Ja tornes a perdre el temps,
tornes a anar malament
Altre cop hi tornem,
estàs enfocant malament.
Pensa realment què és el que vols,
pensa realment què vols fer
I creus que ets massa gran,
i creus que és massa tard,
i voldràs que la vida et doni
una altra oportunitat.
Ara no, el tren ha marxat
Ho tenies a tocar
i s’ha tornat a escapar
Has decidit de provar-ho,
tot i ser massa gran.
Has decidit de provar-ho,
tot i ser massa tard.
Has decidit de provar-ho,
ara vols triomfar.
Has decidit de provar-ho,
ara vols triomfar.
Sense dubtar has pujat
al primer tren que ha passat.
Ni tan sols has mirat
el destí que et ve marcat.
Sense saber-ho has pujat
al tren dels desesperats.
Mai s’és massa gran,
mai és massa tard
per poder pujar
al tren dels desesperats.
Sempre trobaràs
algun seient buit
per poder pujar
al tren dels desesperats
Autor(es): Pep Sans
