El trenet de Ribes Roges

Pere Tàpias

Al passeig prop de la platja
hi ha un trenet que pita i bufa
d'un color blau com el mar,
trempat com una baldufa.

És un tren mediterrani
amb rodes de serpentí
va per camins d'atzavares
de matolls i romaní.

Apa nena, apa puja
puja al tren, no tinguis port
apa puja que t'espero:
amb un ram, amb un "florero",
amb la gorra o amb un sombrero,
de romà o de torero,
de cuiner o de rockero,
de pallasso, de bombero,
de ciclista, de rumbero,
que t'espera a l'estació.

Comprarem peix de morralla
tomàquets, barra de pa,
farem foc amb quatre canyes,
a la sorra, vora el mar.

I veurem passar vaixells
fent la ruta lentament
però res es pot comparar
al xup, xup del nostre tren.

Apa nena, apa puja
puja al tren no tinguis por
que t'espera el maquinista
disfressat de "cupletista",
de marino, de tennista,
de palmero, guitarrista,
d'herbolari, de turista,
de cambrer o d'alpinista,
de notari, de modista,
que t'espera a l'estació.

I feta la migdiada,
a la mar ens banyarem,
quan tinguem la pell torrada,
altre cop a dalt del tren.

I quan passem pel túnel
n no hi ha escombra, ni bruixa,
ens farem un petonàs
amb gust de sal i maduixa.

Ara nena, apa puja
puja al tren no tinguis por,
que el revisor t'espera
amb un cava a la nevera,
dos dits a la cremallera,
un coixí, la coixinera,
uns ulls clars de primavera,
el cor com una foguera,
en aquest tren de primera
que t'espera a l'estació.