El vaixell espanyol

Xavier Ribalta

Jo era un gran vaixell baixant pel riu Garona,
farcit de contraban, carregat d'espanyols.
La gent es descobria davant la madona
que jo havia lligat a la popa pel coll.
Un dia marxaré molt lluny, molt lluny, d'aquí
i donaré a tones l'or als negres del cotó.
Seré el vaixell pensant de la quilla profètica
i Bordeus cridarà sota els meus grans pontons.
És molt llarg el camí fins a Amèrica.
És molt llarg el camí de l'amor.
La felicitat segueix sempre la pena.
No patiu, amics meus, tornaré.
Si la joventut la formen els viatges,
no patiu, jo també envelliré.
Embriagat d'or, vell i encorbat sota els tròpics,
un dia tornaré amb el velam ardent.
Duré els blats més novells i pobre de qui em topi.
Millor que un mariner, tot sol violaré el vent.
Tot guarnit d'espanyols, remuntant la Garona,
tornaré a casa amb un esclat de lluentor.
La gent saludarà com sempre la madona,
també a popa i pel coll, però d'un altre color.
És tan dolç el camí fins a Espanya...
És tan dolç el camí del retorn...
La felicitat segueix sempre la pena.
No patiu, amics meus, ja he tornat.
Si la joventut la formen els viatges,
et diré que el teu torn ha arribat,
et diré que el teu torn ha arribat.