El viatge
Pessigolles als braços. Un preludi de tot el que vindrà.
Faig un esforç per calmar-me. Agafo aire i intento respirar.
Milions de coses passen pel meu cap.
El viatge ha començat.
A deu mil anys llum de casa em pregunto si sabré tornar,
tot i que no m'espanto. Hi ha espirals de colors al meu voltant.
La realitat es va difuminant.
Sento la necessitat d'estimar. Sí, sí.
Quan tot s'haurà acabat podré tornar on ho vaig deixar.
Vull fer-ho tot millor que abans.
M'he trobat cara a cara amb vells fantasmes i antigues pors.
Resulta que en apropar-me desapareixen com núvols de colors.
Les nàusees diuen que arriba el final.
Sento la necessitat de lluitar. Sí, sí.
Quan tot s'haurà acabat podré tornar on ho vaig deixar.
Vull fer-ho tot millor que abans.
