El xiquet que en el clar de lluna donava de menjar a les rates
Jo que vaig estar a punt de perdre el seny en la major solitud, de veritat
però sempre apareix algú disposat a escoltar en el moment més inesperat
perquè jo sóc el xiquet que dóna de menjar a les rates peludes en mitat de la nit
sota un clar de lluna, son les meues amigues, em saben escoltar molt millor que els humans
de veritat
Elles venen cada nit a escoltar les penúries del meu clavegueram particular
Elles em fan molt feliç amb les seues tertúlies,
deixeu que les rates s'apropen a mi
perquè jo sóc el xiquet que dóna de menjar a les rates peludes en mitat de la nit
sota un clar de lluna, son les meues amigues, em saben escoltar molt millor que els humans
de veritat
Autor(es): Josep Artés
