El xou del carrer
Migdia. Tornem cap a casa.
Avui fa bo.
M'agrada aquest temps de castanya
de la tardor.
L'arbre que viu a la plaça
fa dies que dorm.
Les fulles
que abans el vestien
ara s'han mort
i fan una catifa
color de foc.
Hi ha un gos que et borda quan passes
des d'un balcó
i un gat que jeu a l'escala
i fa un miol.
Els cotxes van neguitosos,
amunt i avall,
fugint com sargantanes
que han escuat.
Per por de (no) perdre la cua,
perdran el cap.
El xou del carrer
es va movent.
Podria semblar quiet,
però sempre és diferent.
Hi ha una àvia al quiosc de la rambla
que ven cistells,
flors, caramels i diaris.
I bons consells.
M'agrada comprar-li cosetes
de tant en tant.
Somriu i mai no té pressa
si et té al davant.
És com una princesa
de cabells blancs.
El xou del carrer
es va movent.
Podria semblar quiet,
però sempre és diferent.
La vida esclata a les places,
com fan les flors,
i si vols veure el que hi passa
vine a fer-hi un volt.
Només és un escenari,
no hi ha actors.
La història l'anem fent nosaltres
sense guió.
Arribo a la porta de casa,
cau el teló.
El xou del carrer,
es va fent.
No té un final,
sempre es va movent.
Autor(es): Xavi Múrcia
