Em pregunten per què canto
Em pregunten per què canto;
ho faig pels dubtes que em pesen al pit.
Em despullo d'impossibles,
i m'allunyo de la pena i del verí.
Cauré com una pedra
allà on el poder ens lliga,
que ens vol muts abans que vius.
És necessària la resposta:
contra l'immobilisme
la protesta ja és cançó.
Canto pel braç treballador
que es vesteix de dignitat,
quan fa vaga i perd el sou
per conquerir el nostre futur.
Per les mares i les àvies,
contra el silenci del meu temps,
per la democràcia plena,
i la lluita permanent.
Mai més, enlloc, contra ningú.
He après que la guitarra
no és amiga ni companya dels mesquins.
I ja sé que la cultura
no interessa als nous amos del país.
Cauré com una pedra
allà on el poder ens lliga,
que ens vol muts abans que vius.
És necessària la resposta:
contra l'immobilisme
la protesta ja és cançó.
Canto pel braç treballador
que es vesteix de dignitat,
quan fa vaga i perd el sou
per conquerir el nostre futur.
Per les mares i les àvies,
contra el silenci del meu temps,
per la democràcia plena,
i la lluita permanent.
Mai més, enlloc, contra ningú.
