En el cau del Conill
Començava a cansar-se
a la vora del riu,
amb el cor adormit
per la calor de l'estiu.
Pensava atordida
si no era massa esforç
fer una garlanda
amb les blanques flors.
De sobte va saltar
un conill blanc
d'ulls rosats
“Déu meu, Déu meu,
que arribo tard !”.
L'Alicia se'l mirava
res no li semblava estrany,
amb armilla i rellotge
sol se'n va parlant.
Res extraordinari
però talment curiós,
el va seguir
fins el cau del bosc.
Sense pensar
com sortir
d'aquell
túnel fosc.
Sense pensar
en el que vindrà
morta la por
vol somniar.
Autor(es): Perrin
