En el llindar d'una nova tardor
Clareja i el Llevant ha deixat
el seu daurat retall.
Sembla que cotó en pèls
carregats de pluja
marquen l' abans i després
d'un estrany estiu.
Retrunyeixen tambors remots
en els cims muntanyencs.
L'herba del nostre jardí
es comença a cobrir
de fulles seques
i de forta olor
a tardorenca humitat.
En els armaris del sostre
recerques
les jaquetes oblidades,
els cobertors del nostre llit
i les botes de pell resseca.
Fins al nostre gos ha clarejat l'alba
amagat i arrupit
sota el llençol del llit.
Els cotxes del carrer
estaven xopats
pel baf fresc de la nit.
I un sentiment de melangia
envaeix el meu cor,
saturat d'hores baixes,
en el llindar d'aquesta nova tardor.
Autor(es): Artur Álvarez
