En aquell bar
Confesso s'encén l'ànima i el cel és ple de cendres
d'esperits expulsats,
Confesso que els dubtes són de sang des que vas marxar
i encara que em faci mal et perdono,
Sé que desitjo tant el teu cos blanc i nu,
amb tants rostres diferents
i això és el que queda
de la teva imatge entre les flames
de l'habitació, accepto ser culpable tot i haver fet tard,
Sota les cendres de la nostra història
trobo paraules descartades, brases i cors de pedra,
Sé que tot i marxar et vull tant com abans,
àngel destronat d'ales cristal·lines,
Em vaig posar del seu costat era massa feble
i el diable em va comprendre en aquell bar,
on la tristesa i l'alcohol s'uneixen per entendre't,
i el diable em va comprendre en aquell bar.
Però té sé veure les esperances incandescents,
els herois diaris del carrer que viuen moren treballen arrisquen,
i com nosaltres perden, tenen por de la flama que els crema
i a l'esquena porten la culpa que mou el món
Em vaig posar del seu costat era massa feble
i el diable em va comprendre en aquell bar,
on la tristesa i l'alcohol s'uneixen per entendre't,
i el diable em va comprendre en aquell bar.
Autor(es): Pere Vilanova
