En aquell fosc i vell cafè
En aquell fosc i vell cafè
sola a un racó discret
ella seu cada tarda
somniant glòries del passat
d'un temps que ja se'n va anar
i del que no pot oblidar-se
Digue'ns què et resta del ahir
quan la misèria és avui
la teva fidel companya
potser unes arrugues de desamor
o un vestit vell i sense color
que vas lluir en algun ball de gala
I en aquell fosc i vell cafè
i deixes la vida lentament
i et mors d'angoixa i desesper
I aquells que es tornaven bojos per tu
ara que ets vell no volen saber
l'amarga tristesa dels teus ulls
Qui et va robar la joventut
pagant il·lusions amb falsedat
qui et va comprar com un objecte
Mai va ser amor sols interès
per deixar-te sola després
en el menyspreu i l'indiferència
I encara esperes un poc d'amor
romput o de segona mà, ja tant de fa
Autor(es): Pere Vilaregut Montmany
