Encara
Encara guardo el vent
i fustes d’una barca,
un glop d’aigua de mar
i pols de l’equipatge.
Fanals intermitents,
distàncies dibuixades,
maneres d’estimar
i un llibre per si encara em sobra temps.
Les coses que he desat al fons
del meu sarró
com el nòmada respira l’horitzó.
Encara queden llocs on anar,
i hores de llum.
No em despertis fins que haurem anat ben lluny,
ben lluny.
Encara guardo el so
que es va gronxant als arbres,
el pot de les cançons,
l’ampolla dels missatges.
Un tros del meu timó,
les peces del paisatge,
estrofes d’un record,
camins de ronda amb vistes als teus ulls.
Les coses que he desat al fons
del meu sarró,
com el nòmada respira l’horitzó
dncara queden llocs on anar
i hores de llum.
No em despertis fins que haurem anat ben lluny,
ben lluny.
