Enmig de la nit
El blau cel de ta casa es torna gris en un cop.
Corre el pànic per tot el cos, se t'apodera el temor.
L'últim vaixell sense guia espera al teu port.
Per sobreviure altre dia a la sort
ja només queda aprendre a fugir de la mort.
Et quedes perdut en un món sense son,
seràs refugiat sense refugi.
Són anys de ser ombra,
són anys sense color.
Qui m'obliga despertar-me?
Lladres de destins,
enmig de la nit,
en un temps sense memòria,
forçat a fugir
i creixeré amb els plors.(x2)
Qui m'obliga despertar-me?
Lladres de destins,
enmig de la nit,
en un temps sense memòria,
forçat a fugir
i creixeré amb els plors.(x2)
i creixeré amb els plors(x4)
