
Enmig de tu i de mi
Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.
El so de les besades entemorí els ocells,
callaren els més dolços, fugiren els més bells.
I anem deixant enrere humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:
els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls.
Autor(es): Josep Carner, Lluís Cabanach