En el bosc
He sentit dir a més a més,
que una rialla teva no es pot oblidar.
I m'han dit a més a més , que un somriure teu estova el cor més dur.
Dóna'm la mà amor meu, i deixem- nos caure pendent avall.
De la bota beurem el vi i ens menjarem totes les flors.
He sentit dir que és això el que t'agrada més.
Despullem-nos dins el bosc i alliberem el nostre instint més animal .
T'ompliré de petons.
Et faré pessigolles al teu cor coret.
Lleparé tot el teu cos,
i de bracet anirem al nostre racó secret.
Dóna'm la mà amor meu, que ballarem tota la nit.
Encendrem un foc amb la calor del nostre cos.
Farem l'amor fins que es faci fosc.
I udolarem salvatges a la lluna, tal i com ho fan els llops.
I pel matí,
esmorzarem fruits de l'arbre d'aquell veí.
Jugarem a fet i amagar,
i a cavallet et duré fins arribar al riu.
Dóna'm la mà amor meu i ens llençarem a l'unisò.
Nedarem fins que amb els dits puguem tocar junts el fons.
I al sortir a tota velocitat per tal de poder respirar,
em retindré un instant per gaudir del teu cos
a la contra de l'aigua i el sol.
I al tard quan torni a ser fosc,
et mossegaré el coll fins arribar a l'os.
Tu beuràs llets i jo licors
i cantarem aquella cançó que ens agrada tant!
Autor(es): Bellatrona
