En el camí
En nits on la pluja ja no és un consol
entre fang i canyes tota boira mor
En nits estelades on la lluna sembla sol
Comença l’aventura, acaba el malson
Més enllà dels dogmes i de tota història
Viuen rodamons que no busquen la glòria
Esclaten les flors plenes de pàgines obertes
Que han de ser escrites amb desig i sense presses
Oh, he trobat el món
En el camí
Oh, he alçat el vol
Sense cap pressa
Oh, he trobat el món
En el camí
Oh-oh-oh, oh-oh-oh
sense pensar en el destí, sense pensar en el destí
Feres són les ones de la mar oberta
Les fonts d’aigua dolça una nova ofrena
Verda és l’esperança quan el sol no crema
Ben inesperada és la virtut no establerta
Ja hi ha hagut prou autocensura
No hi ha horitzó, no hi ha mesura
Fora la disfressa, benvinguda incertesa
D’un sospir que ara esdevé sorpresa
Oh, he trobat el món
En el camí
Oh, he alçat el vol
Sense cap pressa
Oh, he trobat el món
En el camí
Oh-oh-oh, oh-oh-oh
sense pensar en el destí, sense pensar en el destí
