En el carrer

Enric Barbat

ep tu, si tu noi, portem cigarretes
i omple aquesta copa de canya altre cop
que jo no m'ajunto amb aquestes ximpletes
que beuen de ràbia quan ploren d'amor
jo em prenc el bon vi sense pena ni agravi
que sempre un disgust l'ha de matar un plaer
perquè resar encara si es llarg el calvari
per culpa d'un home ple de mala fe

i si arribés a enyorar-lo
perquè a la fi em va fer caure
no he de quedar-me plorosa
en un racó del cafè
ni un mocador he de treure
ni els meus ulls eixugar-me
ningú em veurà queixar-me
perquè ara em trobo al carrer

fugir, quina broma, paciència marrana
perquè per un home fer tan de merder
que si una s'arruga i ajuda demana
no te cap vergonya ni es dona ni es res
adéu llit de roses, adéu niu de somni
demà moltes coses queden per guanyar
paciència compare de fàstic no escupis
quan tornis a casa oblida plorar

i si arribés a enyorar-lo
perquè a la fi em va fer caure
no he de quedar-me plorosa
en un racó del cafè
ni un mocador he de treure
ni els meus ulls eixugar-me
ningú em veurà queixar-me
perquè ara em trobo al carrer